El professorat dels centres educatius troba cada vegada majors obstacles a l'hora d'exercir el seu treball, sent un dels principals col·lectius afectats per trastorns d'origen psicosocial: estrès, depressió, fatiga psÃquica, o la sÃndrome del cremat, també conegut com a burnout. Per això és fonamental que comptin amb bones condicions de treball: entorns segurs, sans i amb recursos adequats, confiança, autonomia professional i llibertat acadèmica que contribueixin al seu benestar fÃsic, psÃquic i emocional.
En la celebració, aquest 10 d'octubre, del Dia Mundial de la Salut Mental i a fi d'aconseguir que la seva salut i benestar de professió sigui veritablement cuidada, UGT considera imprescindible abordar de manera real i efectiva el reconeixement com a malaltia professional de tots aquells factors psicosocials que afecten el professorat en el desenvolupament la seva labor docent.
Els continus canvis que es produeixen en la societat han suposat per al professorat enfrontar-se a situacions que fa poc o no existien, o existien encara menys. La incidència i freqüència d'aquestes situacions són de tal magnitud i rellevà ncia que l'activitat docent és actualment assumida com una "professió d'alt risc", de manera que les condicions d'exercici de la mateixa van transformant l'escola en un ambient no saludable, font del denominat "malestar docent".
Des d'UGT considerem que les perspectives de futur per a combatre els Riscos Laborals, especialment els Riscos Psicosocials, venen de la mà d'iniciatives en les quals es tingui en compte el seu alt impacte econòmic.
Finalment, resumim les recomanacions i propostes que volem destacar enfront dels problemes del treball diari d'aquests professionals:
Reiterada petició, d'elaborar un catà leg de malalties dels treballadors de l'ensenyament, tant les professionals com les relacionades amb el treball.
Diagnòstic preventiu de diferents casos d'assetjament per a evitar que, posteriorment, derivin en comportaments de risc amb conseqüències cada vegada més greus per a tots.
Millorar la formació dels serveis mèdics que els permeti reconèixer les causes per les quals el professorat sol·licita la seva baixa laboral i que generalment estan quedant poc clares en els comunicats.
Aplicar millores en les condicions laborals del professorat en tots els nivells que afavoreixin la qualitat i el benestar laboral com:
Reduir la rà tio d'alumnes per aula.
Incrementar els recursos econòmics.
Ampliar la dotació de professors i procurar l'estabilitat d'aquests.
Establir activitats de suport familiar.
Increments de les Plantilles de professionals especÃfics com a orientadors, Personal de Suport, *PTSC, Educadors Socials...,
Reconeixement de la funció tutorial.
Reconeixement de l'especial dedicació al centre de treball.
Reducció de la jornada lectiva per a majors de 55 anys.
Llicències retribuïdes per estudis.
Protecció i assistència jurÃdica.
Incorporació gradual al lloc de treball perquè el professional que es reincorpori després d'una malaltia de llarga durada compti amb el suport del professor interà que li havia substituït durant la seva absència perquè, al principi, no estigui tot el temps tot sol amb els seus alumnes.
Per a prevenir riscos en els centres docents, tots haurien d'elaborar i portar a la prà ctica un Pla de Prevenció que inclogués els riscos potencials del centre, inclosos els psicosocials, aixà com la valoració d'aquests.
Finalment, considerem fonamental l'elaboració d'una normativa especÃfica en matèria de Salut Laboral per al professorat en constatar que, en nombroses ocasions, no s'està tractant com a malaltia professional i que, la falta d'una llista actualitzada de Malalties Professionals, que inclogui tots els riscos que sofreix tot el personal que treballa en els Centres educatius, implica que es puguin estar derivant al sistema nacional de salut patologies que es produeixen dins de l'à mbit laboral com a contingències comunes a causa de les dificultats per a relacionar les causes de les malalties amb l'activitat laboral i la falta de formació dels metges d'atenció primà ria.